25 Jun ROBA. Peces d’identitat i absència. Un projecte de Vicente Marco Moreno

El MACVAC participa en el projecte ROBA. Peces d’identitat i absència de Vicente Marco Moreno. El treball aborda la significació de la roba com a rol, com a expressió d’identitat i com a memòria de l’absència. Relacions complexes que inviten a reduir la velocitat i fer la vista enrere. A mirar al passat per entendre el present i afrontar el futur. També a generar una reflexió sobre la vida més enllà del simple record; la seua fragilitat, el protagonisme de l’oblit, les relacions entre memòria individual i memòria col·lectiva en el nostre present, la construcció de la identitat i la història latent en els rastres i empremtes encara presents.

Introducció
Per alguna raó, hi ha roba que guardem al llarg dels anys. Un dia la redescobrim a la cambra, en un vell bagul, o en la part alta de l’armari on mai es mira. Per què ens resistim a desprendre’ns d’aquests objectes, del seu poder d’evocació que estimula els records de qui hem sigut, el que hem volgut que els altres veren, o dels que han compartit moments amb nosaltres. Aquesta és la pregunta de la que naix el present projecte. A partir d’ací transitarem un camí de reflexió sobre el pas del temps, la fugacitat i l’empremta emocional de les peces de roba. Percepcions subjectives que es transformen en una oportunitat per a la comprensió de nosaltres, de l’espai, i de les relacions amb les quals estem connectats.

Punt de partida.
Un vell bagul que passa desapercebut a la cambra perquè sabem que no conté res de valor. Un dia la curiositat fa que l’obrim i expectants trobem el ‘petate’ de la mili, un peücs de xiquet, uns guants de pell, un vestit que identifiquem per les fotos antigues d’un àlbum… En la foto tots rèiem, era dia de festa. Amb aquest poder d’evocació busquem les significacions d’aquesta roba i reflexionem sobre les nostres vides, sobre el passat, sobre l’oblit…

Referents artístics.
La investigació, la documentació i els referents són les fonts on busquem la inspiració, el coneixement i l’experiència per a desenvolupar un projecte artístic. En aquest cas hem buscat la imatge representativa en les instal·lacions de Chiharu Shiota, Pistoletto, Maria Lai, o Bolstanlifins, i la conceptualització en les obres de Carmen Calvo, Joachim Perez, Lucy Argueta, o Laia Abril. Hem recorregut museus, galeries i centres culturals; hem llegit textos i manuals, follets i catàlegs d’exposicions. Després d’aquest procés arribem a la conclusió amb Heinich, de què: ‘el objeto és solo un pretexto, como mucho un activador, que inducirá acciones, palabras, operaciones, reconfiguraciones…’ Enfront del producte, volem presentar aquesta pràctica artística com a procés que transcendeix l’objecte, configurant-se com projecte, és a dir, com una potencialitat, mai definitivament tancada, que s’edifica des d’un relat que l’ompli de sentit.

Procés 1
A través de les velles peces de roba intentarem configurar un relat en el qual identificarem el pas del temps i la memòria com a elements determinants de la història, amb tres significacions discursives distintes: la roba com a rol, com a identitat, i com a absència. També serà la història de cadascú la que proveirà de significat l’obra, fent ús de l’experiència viscuda. Per a la primera part seleccionem peces significatives del passat de la gent. Representen un rol, i ens transporten a un moment, una etapa, un espai i unes relacions. Prenem fotografies que posteriorment portarem al blanc i negre, exageradament contrastat, cremat, un poc distorsionat, tal com la memòria distorsiona el record.

Procés 2
Treballe la identitat amb peces de roba a les que done un tractament amb guix, gesso i pintura blanca. Queden endurides, blanques, com escultures. Seran presentades penjades d’un fil d’estendre, buscant la imatge dels carrers de pobles menuts, on ha quedat aquest costum com signe d’identitat, i inclús icona turística. Mentre a l’altaveu sona Extremoduro… ‘Mi bandera es la ropa tendia…’ , contemple aquesta imatge com símbol de resistència. Sorgissen els primers problemes tècnics amb l’assecament de les peces, que es queden soldades on les deixe, i prove amb diversos suports. Finalment pareix que el plàstic funciona encara que la part posterior quede plana.

Procés 3
Per a la tercera part, la més simple, només necessite la roba i un armari de lluna antic, com el que hi havia a ma casa. La idea de la roba com a representació de l’absència només la imagine amb l’acte de treure la roba de la persona que ha faltat. La dificultat de què em deixen un armari per al treball, així com el seu transport, em porten a pensar la seua substitució per una burra moderna. Arribat el moment de documentar la peça veig que la burra és horrible, i que en cap cas deixa intuir la significació que vull donar. Canvie la idea inicial de la roba a l’armari, per la de la roba preparada sobre una cadira.

Evolució de la idea.
La idea inicial ha anat evolucionant des d’una significació i reflexió purament personal, a aquestes significacions més generalitzades. La col·laboració de tercers ha sigut determinant tant en les opcions estètiques com en la conceptualització. També en una última aportació respecte a l’aspecte relacional de l’obra, amb el suggeriment d’oferir la participació activa del públic en el procés, per exemple aportant les peces de roba. Aquestes peces aportades pel públic podrien ser fotografiades i exhibides en un panell, de manera immediata. També col·locades en diverses cadires, si
són de persones absents, o esculturitzades i penjades. Serà el mateix públic qui determine la seua significació com a rol, identitat o absència.

Resultat 1. Rol

La peça 1 es compon d’una sèrie de sis fotografies de roba que es pot identificar en una etapa de la vida. Són objectes evocadors del passat, de persones, o de nosaltres en un temps i unes situacions que poc o res han de vore en el nostre jo actual. Cadascuna de les fotos ens permet fer una reconstrucció del passat i una anàlisi de com ens hem volgut mostrar, les relacions que hem mantingut i com hem construït el nostre present. En el tractament de postproducció donem una significació sobre com el record és una construcció de la memòria amb exageracions i distorsions.

Resultat 2. Identitat
La segona visibilitza la roba com a expressió d’identitat. És la roba estesa que encara podem trobar a pobles i perifèries de les ciutats, i que s’ha convertit en una icona turística en ciutats com Nàpols. És un acte d’exhibició d’una part nostra que sol romandre oculta, i que convertim en bandera sense vergonya ni pudor hipòcrita. “Mi bandera es la ropa tendida” que deia Robe Iniesta. Faixes, sostens i calçotets es mostren, des d’aquest gest senzill, proclamant que som el que es veu, i no hi ha res per a ocultar. És un acte de resistència i de reivindicació del caràcter dels pobles, la comunitat, la solidaritat, contra l’individualisme salvatge de les ciutats, on ningú sap qui som, ni a ningú li importem.

10. Resultat 3. Absència
Amb la tercera, una cadira en la roba preparada per a l’endemà, es mostra una rutina quotidiana que s’aproxima al final. La roba quedarà com a símbol de l’absència. És impossible vore-la com a simple objecte, des de la neutralitat, sense imaginar a qui la portava. L’espai buit entre les seues faiçons es converteix en l’empremta que lluita contra l’oblit.