17 Abr Metáforas sonoras

La exposición Metáforas sonoras, comisariada por Sofía Barrón, propone, a través de la colección pictórica del MACVAC, un recorrido por obras que desprenden sonidos a distinto compás, con ritmo disímil. A veces tan sólo proyectan un rumor cotidiano y, en otras, un ruido más o menos extraordinario. En alguna ocasión, es el silencio el que se desprende de ellas. En estas obras los personajes –o los objetos– gritan o callan, orquestando distintos instrumentos, resultado de aproximaciones a diversas estéticas. Cuando la mirada recae en los óleos, las técnicas mixtas o las serigrafías, el reconocible eco sonoro inherente a la imagen, resuena en una especie de juego sinestésico. Una larga tradición ha unido artes plásticas y música. Las piezas de esta exposición participan de esa perseguida ruptura de límites entre ambos mundos, disolución en la que incidieron algunas de las vanguardias artísticas del siglo XX, cuyos ecos siguen resonando en este ya avanzado siglo XXI.

L’exposició Metàfores sonores, curada per Sofía Barrón, proposa, a través de la col·lecció pictòrica del MACVAC, un recorregut per obres que desprenen sons a diferent compàs, amb ritme disímil. A vegades tan sols projecten un rumor quotidià i, en unes altres, un soroll més o menys extraordinari. En alguna ocasió, és el silenci el que es desprèn d’elles. En aquestes obres els personatges –o els objectes– criden o callen, orquestrant diferents instruments, resultat d’aproximacions a diverses estètiques. Quan la mirada recau en els olis, les tècniques mixtes o les serigrafies, el recognoscible ressò sonor inherent a la imatge, es percep en una espècie de joc sinestèsic. Una llarga tradició ha unit arts plàstiques i música. Les peces d’aquesta exposició participen d’aqueixa perseguida ruptura de límits entre tots dos mons, dissolució en la qual van incidir algunes de les avantguardes artístiques del segle XX, els ressons de les quals continua ressonant en aquest ja avançat segle XXI.