cente Aguilera Cerni va néixer el 15 d'agost de 1920 a València. Amb només 17 anys, en plena guerra civil, es va unir a les Joventuts Socialistes Unificades i va marxar cap al front. A Madrid s'encarrega de dirigir la revista de l'organització, "Trincheras", una revista combativa per a l'exèrcit a la zona Central-Llevant. Com assenyala Joan Àngel Blasco, "aquí ja tenim, totalment definit, la subsegüent Aguilera: un intel·lectual compromès, al servei de la llibertat i el progrés".
Els seus primers estudis com a historiador de l'art se centren en el seu interès pels "primitius" valencians. En la dècada de 1950, Vicente Aguilera va fer diversos assajos el tema central dels quals és la creació artística. Aquests assajos són un punt d'inflexió en la seva trajectòria professional, ja que com a resultat de la seva publicació, Vicente Aguilera Cerni rep ofertes d'artistes que necessiten un crític per comentar i reconèixer la seva obra.
Així és com el seu coneixement artístic i ajudat per la seva passió literària que li dóna una narrativa senzilla, Vicente Aguilera es converteix en un reconegut crític d'art.
Des de la dècada de 1950, malgrat la seua primera vocació medievalista, va aparèixer com a promotor de la crítica i l'estudi de l'art d'avantguarda a València. Serà el teòric i conductor de grups artístics com "Parpalló" (1956), "Crònica de la realitat" (1964) i "Abans de l'art" (1968), a més de dirigir i publicar les revistes "Arte vivo" i "Suma y sigue del arte contemporáneo", autèntica revulsiva en una Espanya franquista. Des del Grup Parpalló va néixer la "Primera exposició conjunta d'art normatiu espanyol" que té lloc a l'Ateneu Mercantil de València l'any 1960. El terme "art regulatori", encunyat pel mateix Aguilera, defineix l'art "que es produeix d'acord amb la intencionalitat, com a deure moral i servei al bé".
L'abundant obra bibliogràfica d'Aguilera sobre temes i artistes espanyols, així com les seues activitats com a membre dels grups artístics citats són una mostra de la seua importància per a la cultura valenciana i espanyola, encara que no hem d'oblidar el seu aspecte internacional, si és més notable i transcendent que el nacional.
Entre 1955 i 1975 va ser el nom més internacional de la cultura espanyola.
Al llarg de la seva carrera professional, va col·laborar en prestigioses publicacions periòdiques europees i sud-americanes; va participar en múltiples congressos amb personalitats de renom universal; i va formar part de nombrosos jurats internacionals en companyia de crítics d'art il·lustres com Argan, Dorfles o Francastel.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i distincions. Cal destacar el Premi Internacional de Crítica d'Art a la XXIX Biennal de Venècia de 1959 i el reconeixement en terres pròpies, en 1989, amb el lliurament del Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana "en vista de la importància de la seua tasca com a assagista i crític, a la diversitat de les seues publicacions en relació amb l'estudi , difusió i promoció de la cultura i l'art, així com per la seva projecció internacional". El 4 de maig de 1990 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València (UPV).
Vicente Aguilera va ser fins al final dels seus dies un membre actiu en l'escena artística: fundador i director vital del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés; membre del Patronat del Museu Espanyol d'Art Contemporani de Madrid; membre de la Junta de Govern del Museu d'Art Contemporani d'Elx; va presidir l'Associació Espanyola de Crítics d'Art i el Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, entre 1994 i 1996; president honorari de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art; Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles; membre corporatiu de l'Associació Internacional de Crítics d'Art; director de la revista internacional d'art "Cimal", acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i Membre Corporatiu de l'Associació Internacional de Crítics d'Art.
L'any 2003 el Museu Popular d'Art Contemporani de Villafamés va canviar el seu nom al Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés, perquè es considera fruit de l'extraordinària visió i intuïció del futur del distingit crític d'art, que va poder captar en aquest fons museogràfic el context artístic en què va viure.
La concepció i gestió del Museu, així com l'excel·lent documentació de la seua biblioteca personal conservada en el Centre Internacional de Documentació Artística de Vilafamés (CIDA) mantenen en aquest petit poble a l'interior de la província de Castelló, l'esperit d'aquesta figura que va aconseguir apropar l'art a la gent i que, avui, encara persisteix seguint el seu exemple: mirar al passat de la província de Castelló, l'esperit d'aquesta figura que va aconseguir apropar l'art a la gent i que, avui, encara persisteix seguint el seu exemple: mirar al passat , construir el present i intuir el futur.
